PROU

Prou. 
Es un puto camp magnetic. 

Ja està bé. Vull tornar a ser jo. 

El vespre i la nit, tornar a començar i reescriure la meva història oblidada, mai pels meus, però si per mi, tornar a recordar, simplement tornar.

La vida es allò que m'envolta i jo envoltada encara de tu sento com mors per fi, i cada dia em retrobo una mica mes, mes lluny de tu i mes a prop de mi.

Ja no ploro i sí, espero, espero a veure't desfet per així corre cap als meus...jo sí que estimo la vida, per que es meravellosa, i tu ets incapaç de ser feliç com jo ho seré en breu.

M'esquinça el rostre la teva anima que crida ferotge i valenta, m'esquinça la pell la teva llum intensa, estripa tota mentida, tot el dolor i tristesa, perds la partida, esquerdes que deixen entreveure't a tu, a mi...per fi.

I quan tanqui els ulls en el meu repirar sincer no podré ser qui no soc, no podré ser qui no soc...

                                                                  al final tornaré a mi.