Vull viure

Vull viure...i alhora vull morir. La desesperança m'envaeix cada vespre i cada matí, doncs el sol no surt per a mi. Se que encara no visc,i ara entenc q morta estic. Vivint una agonía infinitament injusta, noto com et desfàs. Propera resta a la espera l'alè que em retornarà la llibertad, la vida.

Pero reconec, que ser conscient del que passa,  es la cosa mes dura que hi ha....no ser d'on treure les forces per lluitar...